Tot això es deu al fet que la seva pròpia malaltia genera desajustos en el metabolisme, que s’intensifiquen a causa de les contínues transfusions. La manca d’oxigen a la sang que causa la seva anèmia crònica, sense anar més lluny, acaba provocant hipotonia muscular (debilitat muscular). I al mateix temps, provoca que el cor tingui que bategar més ràpid del normal per distribuir aquest oxigen. Són dos exemples de com aspectes aparentment diferents, estan totalment vinculats.

Però tornant al tema, les ressonàncies magnètiques serveixen per controlar els nivells de ferro a l’organisme. A través d’aquestes ressonàncies, podem saber si hi ha una sobrecàrrega, i el grau de la mateixa.

El Dèficit d’Piruvat Quinasa provoca moltes manifestacions, una d’elles és la esplenomegàlia (augment de la mida de la melsa). Si a tot això, sumem les constants transfusions que rep Bernat, es desencadena una sobrecàrrega de ferritina (ferro) a l’organisme. Pot sembla estrany per a molta gent, perquè la tendència general és pensar que una anèmia es deu a la falta de ferro en el metabolisme, però no sempre és així. L’anèmia per definició és la manca de glòbuls vermells sans a la sang. I pot derivar-se per moltes circumstàncies.

En el cas de Bernat, la medul·la òssia produeix glòbuls vermells defectuosos que es destrueixen ràpidament, i el metabolisme per contrarestar aquest dèficit encara absorbeix més ferro. I aquests nivells de ferritina encara s’accentuen més per les contínues transfusions de sang. Així, l’organisme té una càrrega perillosa en alguns òrgans, com pot ser el fetge, i s’ha d’eliminar. Aquest procés es diu quelació, i actualment Bernat ha de prendre diàriament una medicació específica per quelar el ferro.

Els resultats de l’última ressonància van ser esperançadors en aquest aspecte, ja que el seu nivell de ferro a l’organisme ha baixat molt des de l’anterior prova. Per aquell temps els seus nivells de ferritina eren de 14, quan el nivell d’un adult oscil·la de 3 a 5. L’última ressonància va mostrar que havia baixat a 5, nivell que encara és alt, però que mostra una tendència de quelació adequada.