En Salvador, va començar sent voluntari a la planta d’oncologia i al cap d’un temps, ja va anar a l’Hospital de Dia. Enguany, farà 12 anys que dedica part del seu temps, a una tasca tan generosa i altruista.

El coneixem des de que en Bernat tenia quasi dos mesos de vida, i sempre ha demostrat que és una persona amb un gran cor. Sap com tractar a la mainada, als pares i/o familiars en moments delicats. I la seva presència, contagia d’energia positiva tot el seu voltant. No hi ha dubte que el voluntariat és la seva vocació. Gràcies Salvador!

L’equip de voluntaris a l’Hospital Sant Joan de Déu és imprescindible i al llarg d’aquests anys, hem conegut a persones amb una gran humanitat. Nosaltres els hi estem molt agraïts. Ens han acompanyat en moments i dies més complicats que altres. Empatitzant i sabent portar la situació, han pogut distreure’ns i fer-nos sentir millor tant a en Bernat com a nosaltres, els pares. Gràcies de tot cor.

Rubén, que porta amb nosaltres des de que en Bernat era un nadó, acaba de publicar un llibre que no té res a veure amb la seva faceta de doctor: “Entre turrones“. Un llibre original i divertit basat en el poble de Xixona. I com no podia ser d’altra manera, hem anat a comprar-lo al quiosc de l’hospital. Ja sigui per la seva gran personalitat, o per la seva qualitat literària, la qüestió és que el llibre s’està venent molt bé, i aconseguir un exemplar no ha estat gens fàcil.

Així que, aprofitant la nostra visita, li hem demanat que ens signés el llibre, i sobretot, el dediqués a en Bernat. Tot i que encara és molt petit, aviat sabrà que té un hematòleg que va adquirint fama a passos de gegant. Francament, només amb que el llibre sigui la meitat de bo que ell d’hematòleg, segur que ja serà una obra mestra.

En relació a en Bernat i el seu estat abans de la transfusió, per sort seus nivells de glòbuls vermells no estaven tan baixos com mesos enrere. Tot i això, ha calgut transfondre la sang. Perfecte perquè se senti fort abans de la nit de reis.

Un nivell per sota de 7 ja s’ha de tenir molt en compte, fins i tot en nens que estan acostumats a les anèmies cròniques. Entre les possibles alteracions, cal destacar que el cor ha d’accelerar les seves pulsacions per poder subministrar l’oxigen suficient al metabolisme. Bernat mai havia arribat a un nivell tan baix en els seus dies de vida. Així que va ser un matí una mica difícil de digerir. No esperàvem uns nivells tan baixos, i cada dia ens sorprèn més com Bernat pot camuflar el seu veritable estat i acostumar-se a la seva malaltia.

Per sort, gràcies als voluntaris de l’Hospital de Dia, sempre hi han motius per somriure i oblidar per moments la situació que ens envolta. I aquesta vegada, vam tenir la visita de’n Frederic Ferralta, que ens va acompanyar amb simpatia i generositat. Però sobretot, ens va sorprendre amb la seva habilitat per fer tota classe de figures amb els glòbus. Tot un professional! Va regalar nun gosset i una espasa a en Bernat. Moltes gràcies!

Volem aprofitar, per donar les gràcies als hematòlegs, de l’hospital Sant Joan de Déu, Dr. Rubén Berrueco i el Dr. Albert Català. Són uns excel·lents professionals i tenen una gran humanitat. Ens sentim molt recolzats per ells i també, molt afortunats d’estar a les seves mans.

Per altra banda, volem agrair la gran tasca que dur a terme tot l’equip de l’hospital de Dia. Tant les/els infermeres/infermers, com el departament administratiu.

També volem remarcar, l’admiració que sentim per la feina que fan els Pallapupas. Sempre aconsegueixen fer-nos riure i ser partícips de les seves bogeries. No seria el mateix sense ells.

Tampoc no oblidem, un grup de persones súper imprescindibles a l’Hospital Sant Joan de Déu, els voluntaris. Són una gran font de suport per a les famílies i als infants.

I per últim, no per això menys important, volem donar mil gràcies a tota la gent anònima que és donant de sang. Sense ells, en Bernat no podria tenir a punt una bossa de sang cada cop ho necessita. Són uns autèntics herois!